Header - Healthway Institut
Lesió d'isquiotibials: per què és la que més recau | Healthway Institut

Lesió d'isquiotibials: per què és la que més recau

És la lesió muscular més freqüent de l'esport i la que més vegades torna. No perquè sigui especialment greu, sinó per com es tracta el final: la majoria de recaigudes passen les primeres setmanes després de tornar. Què falla i com evitar-ho.

Eric Ramos
Eric Ramos
Fisioterapeuta i readaptador · Healthway Institut
Tractament i readaptació d'una lesió d'isquiotibials a Healthway Institut Barcelona
Treball de força excèntrica d'isquiotibials a Healthway Institut

Un esprint, una fiblada sobtada a la part posterior de la cuixa i el jugador que s'atura en sec. És l'escena més repetida de qualsevol camp de futbol, i també la lesió que més vegades acaba tornant. El problema dels isquiotibials no és que siguin difícils de curar: és que es donen per curats massa aviat.

Què són i per què es lesionen

Els isquiotibials són el grup muscular de la part posterior de la cuixa. Fan dues feines alhora: flexionen el genoll i estenen el maluc. I n'hi ha una tercera, que és la que explica la lesió: frenar la cama quan va llançada cap endavant.

Aquest fre és un treball excèntric, és a dir, el múscul s'allarga mentre es contrau. Passa en la fase final de cada gambada quan corres ràpid, just abans que el peu toqui el terra. És el moment de màxima tensió i és on es trenca la majoria de fibres. Per això la lesió apareix esprintant, no aixecant pes.

I per això el factor de risc més gran de tots no és la flexibilitat ni l'escalfament, sinó un altre: haver-se lesionat abans. Un isquiotibial amb història prèvia és el candidat número u a tornar-se a lesionar, sobretot si la recuperació d'aquell primer cop es va quedar a mitges.

Dos mecanismes, dos pronòstics molt diferents

No totes les lesions d'isquiotibials són iguals, i confondre-les és el primer error de càlcul:

Per velocitat

La típica d'esprintar. Fiblada clara i sobtada, sovint a la part central de la cuixa. És la més freqüent i, en general, la de recuperació més previsible.

Per estirament

Apareix en gestos d'obertura extrema: una entrada, una puntada alta, un esvaró. Sol fer mal més amunt, a prop de l'os isquiàtic, i acostuma a necessitar bastant més temps.

La zona importa

Com més amunt i més a prop del tendó és la lesió, més llarga tendeix a ser la recuperació. Dues lesions amb el mateix dolor poden tenir terminis molt diferents.

Senyal d'alarma

Un espetec fort amb hematoma extens i dificultat per caminar, o dolor en seure que no marxa, mereix valoració aviat per descartar una lesió del tendó proximal.

Per què recau tant

Aquí està el moll de l'os. Un isquiotibial deixa de fer mal relativament aviat, i aquest és precisament el parany. El dolor desapareix abans que la força, i molt abans que la capacitat del múscul de frenar la cama a velocitat alta, que és justament el gest que el va trencar.

La dada que explica el problema: aproximadament una de cada cinc lesions d'isquiotibials torna a produir-se, i el moment de més risc són les primeres setmanes després de tornar a competir. No és mala sort: és tornar amb el dolor resolt però amb la força excèntrica i l'exposició a la velocitat encara per recuperar.

Hi ha dos buits que es repeteixen en gairebé totes les recaigudes que veig a consulta. El primer és no haver recuperat la força excèntrica, que és la que frena. El segon és no haver tornat a córrer ràpid abans de competir: si el dia que tornes al partit és el primer dia que esprintes al màxim en setmanes, el múscul s'està trobant de cop amb la demanda que el va trencar.

Les fases d'una recuperació ben feta

La recuperació té un ordre, i la part final és la que marca la diferència:

  • Fase aguda (primers dies). Controlar dolor i hematoma i protegir el teixit, però sense repòs absolut: la càrrega suau i precoç ajuda el múscul a reparar-se millor.
  • Recuperació de mobilitat i activació. Tornar al rang de moviment sense dolor i despertar el múscul amb contraccions progressives, sense forçar l'estirament.
  • Força, i sobretot excèntrica. El pilar de tot. Exercicis com el nòrdic d'isquiotibials o el pes mort a una cama, amb progressió de càrrega setmana a setmana.
  • Control lumbopelvià. Els isquiotibials treballen millor amb una pelvis estable. Si el gluti i el control del tronc no hi són, el múscul acaba fent feina que no li toca.
  • Reexposició a la velocitat. Tornar a córrer de manera progressiva fins a arribar a esprints al màxim, i fer-ho abans de tornar a competir, no el mateix dia.
  • Retorn graduat al gest del teu esport. Entrenament parcial, entrenament complet i després competició.

La readaptació: on es guanya o es perd

Si en altres lesions la readaptació és important, en aquesta és directament el tractament. La diferència entre un isquiotibial que es queda curat i un que torna cada temporada no està en les primeres setmanes, està en les últimes.

En aquesta fase comparem les dues cames amb proves de força, no amb sensacions, i construïm una progressió de carrera amb volum i velocitat mesurats. L'objectiu és que el dia que tornes a competir el múscul ja hagi passat diverses vegades per la demanda màxima en un entorn controlat. Quan això s'ha fet, el retorn deixa de ser una travessia a cegues.

També mirem enrere, a com s'ha entrenat fins ara. Una lesió d'isquiotibials sovint apareix en un context de càrregues mal distribuïdes o de poca exposició habitual a la velocitat. Si aquest context no canvia, la recaiguda és qüestió de temps.

Com l'abordem a Healthway Institut

Combinem fisioteràpia, osteopatia i medicina regenerativa no invasiva segons el moment i el cas:

Fisioteràpia i readaptació. L'eix del procés: control de la fase aguda, progressió de força excèntrica, treball de control lumbopelvià i planificació de la tornada a la velocitat amb criteris mesurables.

Osteopatia. La part posterior de la cuixa no treballa aïllada. Una pelvis bloquejada, una lumbar rígida o poca mobilitat de maluc fan que l'isquiotibial treballi en desavantatge. El treball osteopàtic tracta aquest context, que és on sovint s'amaga la causa de la repetició.

Medicina regenerativa no invasiva. Útil sobretot en les lesions properes al tendó i en les molèsties que s'allarguen més del compte, amb tècniques com les ones de xoc o la diatèrmia per estimular la reparació del teixit.

"La pregunta no és si et fa mal. La pregunta és quants esprints al màxim has fet des que et vas lesionar. Si la resposta és cap, no estàs preparat per jugar encara que et trobis perfectament."

— Eric Ramos, fisioterapeuta i readaptador d'Healthway Institut

Quan consultar

Val la pena venir aviat, perquè les primeres decisions condicionen tot el procés. Consulta si has notat una fiblada esprintant, si arrossegues molèsties a la part posterior de la cuixa que apareixen sempre que forces, si ja t'has lesionat el mateix isquiotibial més d'una vegada o si vas tornar a competir i va tornar a passar.

A Healthway Institut comencem amb una valoració completa: mecanisme, localització, proves de força comparades entre les dues cames i revisió de com entrenes. A partir d'aquí muntem un pla amb fases i criteris de sortida clars, perquè el retorn no depengui d'una sensació sinó de dades. Contacta'ns sense compromís: valorem el cas i t'expliquem honestament què et falta.

Share This